El Consell Sectorial Vitivinícola de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya ha analitzat este matí, entre altres assumptes d’actualitat, la situació del sector i el recent acord aprovat per la Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu relatiu al nou paquet legislatiu del sector vitivinícola.
El consell sectorial ha valorat positivament la consideració del Parlament Europea feia els cellers cooperatius. En la proposta de modificació de l’anomenat “paquet vi” en l’Article 59 del Reglament (UE) 2021/2115 relatiu als Plans estratègics, al març la Comissió ja plantejava en les mesures d’inversions en cellers i innovació, equiparar l’ajuda financera de la Unió al tipus màxim que ara tenen microempreses i pimes, a les organitzacions de productors reconegudes. Ara el Parlament Europeu ha fet un pas addicional i proposa equiparar també als cellers cooperatius.
Tal com ha destacat el president sectorial, Fernando Ezquerro, “els cellers cooperatius són el sumatori de les explotacions vitícoles de tots els seus socis i propietaris, i aporten major eficiència i cohesió a un sector el major problema del qual és la baixa rendibilitat i l’atomització de les explotacions agrícoles en el mercat”.
Un altre aspecte especialment positiu és la introducció de disposicions per a l’etiquetatge electrònic, que ens permeta acudir a mercats de tercers països amb les mateixes condicions que la resta dels competidors en mercats internacionals.
Compartim contemplar mesures de condicionalitat per a no incrementar la producció, després d’accedir a mesures de crisis als mateixos beneficiaris. També donem suport a la possibilitat de prorrogar les campanyes de promoció en tercers països cada cinc anys.
Així mateix, plantegem que el pressupost no executat en un exercici puga utilitzar-se en el següent per a totes les mesures de la Intervenció Sectorial Vitivinícola. Encara que es tracta d’un avanç significatiu per a optimitzar els recursos disponibles, este mecanisme no hauria de limitar-se exclusivament a les mesures de crisis.
No obstant això, el Consell Sectorial ha manifestat la seua preocupació si s’autoritzen varietats hibrides, justificades teòricament pel canvi climàtic, que pot generar distorsions importants i afectar la tipicitat dels vins.
El sector ha de protegir la reputació i la qualitat dels vins de la Unió Europea, que constituïxen un patrimoni cultural, econòmic i social únic. La vitis labrusca (hibridació amb vitis labrusca) és raïm de molt inferior qualitat respecte a la vitis vinífera, donant vins que han sigut generalment descartats per a vinificació. A més, introduir nou material vegetal suposa riscos fitosanitaris significatius i podria propagar malalties més greus que les que es pretenen contrarestar, com va passar en el seu moment amb la fil·loxera que es va introduir a Europa precisament per la busca de resistència a malalties criptogàmiques.
Des de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya agraïm el treball de les diputades i diputats que han donat suport a les nostres demandes en l’elaboració d’este informe, i de manera especial al seu ponent, l’eurodiputada espanyola Esther Herranz, el compromís i la dedicació de la qual han sigut determinants per a aconseguir un acord equilibrat en el Parlament Europeu.
En esta mateixa línia, treballarem activament perquè les tres institucions europees aconseguisquen un acord en el diàleg a tres que puga aconseguir-se abans de final d’any, incorporant les millores necessàries. L’objectiu és aplicar com més prompte millor el text legislatiu definitiu i dotar als cellers cooperatius de ferramentes que reforcen la seua competitivitat i el seu paper estratègic en el sector vitivinícola.
Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya agrupa actualment 540 cellers cooperatius, que representen aproximadament el 70% de la producció de vi espanyola, constituint així el principal motor socioeconòmic del medi rural vitivinícola i un pilar estratègic per a la vertebració territorial i la sostenibilitat del sector.