En plena transició productiva marcada pel Pacte Verd europeu, l’acord entre la UE i MERCOSUR, el procés de ratificació de la qual ha sigut reiterat per totes dues parts recentment, amenaça amb desestabilitzar una gran part del sector agrícola i ramader, sector estratègic per a l’economia i la sostenibilitat d’Europa.
Esta és la principal raó que porta a Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya a fer costat als seus socis i sòcies que hui es concentren enfront del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, convocats per les organitzacions ASAJA i COAG, per a protestar per l’acord de lliure comerç entre la UE i Mercosur. El sector productor agroalimentari torna a ser moneda de canvi per a beneficiar a altres sectors econòmics en un acord que es considera desequilibrat, com va posar de manifest el COPA-COGECA en una carta enviada recentment a la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen.
Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya ja va advertir en 2019, quan es va firmar l’acord fins i tot no ratificat, que existia un desequilibri entre interessos ofensius i defensius de la UE, i que els principals damnificats serien sectors productius molt sensibles per a la UE (sucre, boví de carn, pollastre), i especialment, els sectors mediterranis (cítrics, all o arròs). Tots els informes d’impacte realitzats per la Comissió reconeixen que els sectors perdedors són els agroalimentaris, a pesar que el resultat global per a altres sectors siga positiu, com a servicis i béns industrials.
Un altre aspecte preocupant en cas de ratificar-se és l’eficàcia real del pacte de sostenibilitat mediambiental adjunt a l’acord. Els controls rigorosos en temes com a quotes, contingents, accés a mercats i controls en qüestions sanitàries i fitosanitàries, la forma en com s’activen les clàusules de salvaguarda, genera una alta desconfiança en el sector.
Mai hi ha hagut coherència entre la política comercial i la mediambiental, que deixa al sector en una situació de desavantatge i de pèrdua gradual de mercats. En un escenari marcat per la transició cap a un model productiu més sostenible, el sector agroalimentari necessita mesures que asseguren la seua competitivitat i viabilitat a llarg termini. La Comissió Europea ha de prioritzar la rendibilitat i el futur del sector primari com a base de la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, de no fer-ho posa en risc a milers d’explotacions, la sobirania alimentària d’Europa i l’equilibri de les nostres comunitats rurals.
D’altra banda, el sector necessita inversions hidràuliques d’emmagatzematge i transport d’aigua imprescindibles per a la sostenibilitat econòmica del sector, i una estratègia política fruit d’acords d’Estat que deixen de costat la lluita entre regions i partits. Cal recordar que continuen existint a Espanya determinades regions que continuen necessitant ajuda per la sequera.
Finalment, el sector també necessita polítiques per a abordar l’augment dels costos de producció que, malgrat haver disminuït, continuen estant un 30% més alts que en l’era prepandèmia, mentres que els preus seguixen una dinàmica decreixent, a això se li unix el salari mínim interprofessional i una política laboral que no contempla les característiques de temporalitat de molts sectors productius, el sector no sols no troba mà d’obra, sinó que a més la que troba és cada vegada més difícil de sostindre.