Pel Dr. Kees Blokland, Economista de Desenvolupament. Fundador de l’agriagència neerlandesa Agriterra i exdirector executiu d’ACODEA
El model d’ACODEA ha demostrat que l’ajuda internacional pot ser eficaç quan les prioritats les marquen els qui treballen la terra, i no les agendes marcades des d’Europa o els Estats Units.
En una granja de Galícia, un ramader espanyol explica al seu homòleg colombià com ha aconseguit reduir a la mitat les pèrdues de llet en època de pluges. El que hui aprén, ho aplicarà en la seua pròpia explotació. No hi ha intermediaris, ni discursos grandiloqüents, ni agendes externes. És l’essència del model “d’agricultor a agricultor”.
Este enfocament és el que ha defés i perfeccionat ACODEA en els seus quinze anys de treball. L’agriagència espanyola va ser creada per UPA (Unió de Xicotets Agricultors i Ramaders) i FADEMUR (Federació d’Associacions de Dones Rurals) en 2010, a les quals posteriorment es va unir Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya, en el marc d’un moviment internacional impulsat per organitzacions d’agricultors que van decidir convertir-se en protagonistes de la cooperació.
En els anys noranta, la cooperació internacional per al desenvvolupament era encara un club de governs parlant amb governs. Nou de cada deu euros viatjaven d’un ministeri a un altre. Les ONG quedaven en els màrgens, i dins del seu xicotet espai, les organitzacions d’agricultors rebien a penes un 1–2% del total.
Un contrasentit: quasi la mitat de la població activa als països en desenrotllament depenia de l’agricultura, i les cooperatives i associacions d’agricultors es multiplicaven. Per a 2007 —després del que el Banc Mundial va cridar amb delicadesa una “proliferació d’organitzacions”— el 19% dels agricultors ja pertanyia a alguna. Però en el món de l’ajuda, van nàixer noves formes de cooperació davant l’oblit d’este grup en l’ajuda oficial i de les ONG.
El naixement d’ACODEA
Eixe oblit va donar lloc a una revolució silenciosa: les pròpies organitzacions d’agricultors van crear les seues agriagències per a treballar directament amb els seus homòlegs d’altres països. Sense intermediaris. Sense filtres. Consells, formació, intercanvis i, quan era necessari, suport financer.
A Espanya, este moviment va prendre forma en 2010 amb la creació d’ACODEA, la primera agriagència hispanoparlant. Des de llavors, ha acompanyat a cooperatives i organitzacions llauradores d’Amèrica Llatina i Àfrica en un model tan senzill com potent: agricultors que ajuden a agricultors.
En 2014, ACODEA va llançar el seu servici d’assessoria AgriPool, mobilitzant a agricultors, directius i tècnics de cooperatives espanyoles per a treballar mà a mà amb els seus col·legues del sud. El que va començar com un gest de solidaritat es va convertir en una ferramenta de canvi: cooperatives productives, cadenes de valor enfortides i organitzacions més sòlides per a defendre els seus interessos davant els governs. Actualment 300 directors i gerents de cooperatives de renom presten regularment els seus servicis als col·legues en l’exterior.
Un model distint
A diferència de moltes ONG internacionals, l’agenda de les quals sol respondre a campanyes dissenyades a Europa o els Estats Units, les agriagències partixen de les prioritats dels seus socis locals. No prediquen, escolten. No substituïxen, acompanyen. I eixa diferència es nota: fins i tot governs crítics amb les ONG i la cooperació, com l’actual neerlandés de dretes, han reconegut este model com a exemple de cooperació eficaç.
Hui, la metodologia s’està professionalitzant més: orientada a resultats, basada en dades, integrada en programes de gran escala. I el més important, és un model despolititzat en el sentit ideològic: no són els objectius polítics occidentals els que marquen l’agenda, sinó les aspiracions dels qui treballen la terra. En este sentit és transformador del sistema de cooperació i del desenrotllament.
València, 18 i 19 de setembre
Este mes, València acull la celebració dels quinze anys d’ACODEA i els deu anys d’AgriPool. Serà més que un aniversari: és la demostració que la cooperació internacional pot ser distinta. Que no fa falta parlar en nom dels agricultors del sud, n’hi ha prou amb deixar que ells parlen —i escoltar—. En un moment en què la cooperació internacional busca nous camins, el model “d’agricultor a agricultor” recorda una cosa elemental: els qui alimenten al món no necessiten que parlen per ells, necessiten aliats.