Per al sector cooperatiu, la nova PAC posa en risc la defensa de l’alimentació europea

El president de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya, Ángel Villafranca, acompanyat pels vicepresidents Fulgencio Torres i Cirilo Arnandis, la consellera Esther Burgui, el director general Gabriel Trenzado i el director de l’oficina de Brussel·les, Juan Corbalán, s’han reunit este matí a Brussel·les amb el Comissari europeu d’Agricultura, Christophe Hansen, per a traslladar-li la seua preocupació sobre les propostes presentades al juliol sobre el Marc Financer Plurianual 2028-2034 (MFP) i a la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC).

Durant la trobada, s’ha traslladat la seua ferma oposició a la reducció de més del 22% del pressupost de la PAC i a la creació d’un fons únic europeu que agrupe la PAC al costat d’altres polítiques (com a cohesió, migració o pesca). Per a Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya és un error estratègic amb greus conseqüències que suposa la renacionalització de la política agrària, fragmentació del mercat interior, i afebliment d’un sector vital com és la producció d’aliments en un context d’incertesa geopolítica i forta competència internacional. El president, Ángel Villafranca, ha assenyalat que “Europa no pot renunciar a la seua agricultura: la PAC ha de ser forta i comuna”.

En la reunió, s’ha subratllat l’aportació estratègica de les cooperatives agroalimentàries al sector agrari. A Espanya, les més de 3.600 cooperatives agrupen més d’un milió de persones sòcies, agricultors i ramaders, amb una facturació superior a 43.000 milions d’euros, la qual cosa representa el 69% de la producció final agrària nacional.

Villafranca ha apuntat que les cooperatives agroalimentàries són l’escut i motor del camp espanyol, convertint als agricultors en protagonistes de la seua pròpia producció i en actors clau de la competitivitat europea. En un sector amb una edat mitjana superior als 60 anys, les cooperatives són a més l’última barrera contra l’abandó de la terra, i la clau perquè jóvens i dones s’incorporen al sector. Les cooperatives permeten als productors concentrar l’oferta, innovar, exportar i generar un major valor afegit, a més d’oferir servicis essencials per a la seua activitat com a finançament, assessorament tècnic i tecnològic que garantixen la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental de les seues explotacions i de les zones rurals. En unir-se, els agricultors transformen la seua activitat formant part d’un projecte empresarial comú que assegura que les terres i les granges familiars no es perden.

Per a garantir la competitivitat i la resiliència del sector, Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya ha reclamat la protecció de la mesura d’inversions, havent de quedar al marge de la flexibilitat financera i la condicionalitat macroeconòmica del nou fons únic on està la PAC. A més, s’ha incidit en la ja històrica reclamació de l’organització de que es destinen recursos específics a les organitzacions de productors de base cooperativa, amb la finalitat de fomentar l’associació d’agricultors, millorar la seua posició en la cadena i facilitar la seua adaptació als reptes del futur. Les mesures d’inversió com les relatives als programes operatius de les organitzacions de productors i intervencions sectorials tenen un efecte multiplicador dels fons públics i corresponsabilitzen als agricultors per a millorar la seua competitivitat i resiliència.

“Europa no pot permetre’s debilitar la seua producció agrària en un moment tan crític. La PAC ha de continuar sent una política comuna i robusta per a garantir la seguretat alimentària, la cohesió territorial i la resiliència del nostre sector”, ha conclòs Villafranca.