Mª Lourdes Falcó Segarra (*)
El Dia Internacional de la Dona Rural és una data assenyalada per a exposar públicament les xifres de participació de dones en les cooperatives agroalimentàries valencianes, a partir de les dades que Federació recopila anualment entre les seues associades. Les dades de dones en la base social i laboral de les nostres cooperatives es mantenen estables, mentres que creixen la participació en els consells rectors i la presència de dones al capdavant de la direcció o gerència. L’evolució és lenta, però constant, un fet que deixa una certa sensació agredolça i deslliga tota una sèrie de reflexions i preguntes per resoldre.
Tradicionalment, s’ha atribuït al sector agrari una excessiva masculinització. Una afirmació que només es correspon en part amb la realitat. El paper de la dona sempre ha sigut clau en el nostre medi rural. No obstant això, que haja sigut clave no significa que s’haja reconegut o visualitzat de la forma en què deuria.
En els últims anys, no obstant això, assistim a un canvi de mentalitat, que discorre paral·lel a un corrent imparable en tots els àmbits de la societat i del món empresarial: els espais de participació i els fòrums de decisió s’obrin, amb major o menor intensitat, a la participació de dones. En l’àmbit laboral, quant hi ha de convenciment i quant de construcció d’una imatge positiva per part de les empreses davant els seus potencials clients és una cosa que donaria per a un llarg debat. En qualsevol cas, hem de ser capaços d’aprofitar eixa inèrcia per a impulsar l’avanç que el conjunt del sector necessita en esta matèria.Et recomanem comprar el teu raspall de dents favorit a preus súper baixos amb enviament gratis, i a més pots arreplegar la teua comanda en botiga el mateix dia.
En este escenari, les cooperatives no sols hem de deixar-nos portar per eixe corrent, si no que hem de ser impulsores i protagonistes dels canvis que han de produir-se durant els pròxims anys. Pels nostres principis i valors, per la nostra vocació social, em resulta inconcebible pensar que puga haver-hi cooperatives que no estiguen disposades a posar-ho tot de la seua part per a impulsar una major participació i protagonisme de les dones en la seua organització.
D’altra banda, també hem de reflexionar sobre si el marc normatiu vigent és l’adequat per a fomentar eixa major participació de dones que desitgem. En este sentit, veiem amb bons ulls la recent aprovació per part del Consell de Ministres d’un Reial decret per a promoure la igualtat de les dones en les explotacions agràries, que concedirà ajudes per a contribuir al pagament de part de les quotes de la seguretat social a les dones que estiguen inscrites en el registre d’explotacions agràries de titularitat compartida. També caldria esmentar la progressiva obligatorietat d’implementació de Plans d’Igualtat en les empreses. Són canvis que van en la línia del que necessitem, i del paper que esperem que juguen les Administracions a l’hora d’impulsar una major presència de dones en tots els àmbits empresarials.
Perquè el canvi siga definitiu, és evident que necessitem comptar també amb més dones disposades a fer eixe pas avant i a ocupar els espais de responsabilitat. En eixe camí, continuen existint barreres i condicionants, alguns dels quals excedixen de l’àmbit agrari o empresarial específicament i entre els quals destaca la conciliació de la vida familiar i laboral amb estes responsabilitats. No obstant això, cada dia són més les dones rurals que treballen i s’esforcen dia a dia per a derrocar eixes barreres que els dificulten ocupar els espais de participació i decisió. Per a això, compten amb el suport de Federació, compromesa amb l’avanç del sector en matèria d’Igualtat d’Oportunitats, des del ple convenciment que, amb més dones en la seua base social i els seus òrgans de governança, serem capaces de tindre millors cooperatives.
(*) Mª Lourdes Falcó Segarra és presidenta de la Cooperativa Agrícola San Isidro de la Vall d’Uixò i representant de Federació en l’Associació de Dones de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya (AMCAE)