La Comissió Europea ha presentat una «Estratègia de relleu generacional en l’agricultura», que establix un full de ruta clar per a fer costat als jóvens agricultors i aconseguir que l’agricultura siga més atractiva. L’estratègia té per objecte duplicar la proporció de jóvens agricultors a la UE d’ací a 2040, amb l’objectiu d’aconseguir un percentatge d’al voltant del 24 %, inclosos els nous agricultors.

A tal fi, la Comissió recomanarà que els Estats membres —especialment aquells en els quals els percentatges són molt baixos— invertisquen almenys el 6 % del seu gasto agrícola en mesures que promoguen el relleu generacional, amb l’opció de mobilitzar recursos addicionals. L’estratègia també inclou el desenrotllament de plans nacionals per al relleu generacional en l’agricultura d’ací a 2028, en els quals s’abordaran els obstacles existents i es definiran mesures de suport específiques sobre la base de les recomanacions de la Comissió. S’espera que els Estats membres informen periòdicament dels seus progressos. En el seu conjunt, estos esforços garantiran un sector agrícola sostenible, resilient i atractiu per al futur.

Els jóvens agricultors són fonamentals per a la seguretat alimentària de la UE i el dinamisme de les zones rurals. Per a mantindre la resiliència i l’atractiu del sector agrícola els jóvens han de disposar de les condicions adequades per a emprendre la seua vida i la seua carrera professional en les zones rurals, garantint no sols el dret de permanència, sinó també el desig de quedar-se. No obstant això, el sector s’enfronta a fortes pressions: l’envelliment de la mà d’obra, el declivi de la població rural i els reptes econòmics i mediambientals. L’accés limitat a la terra, crèdits poc assequibles, ingressos més baixos i la falta de capacitats especifiques dissuadixen a nous agricultors, mentres que la successió continua sent difícil a causa de les barreres administratives i financeres. Abordar estes qüestions és tant una necessitat estratègica com una responsabilitat social compartida per a la UE.

Aplicar l’estratègia: pròxims passos per assolir el relleu generacional

L’estratègia té per objecte secundar i preparar a la pròxima generació d’agricultors de la UE. Reconeix que els jóvens agricultors s’enfronten a reptes específics que han d’abordar-se amb accions específiques, a tots els nivells de governança (UE, nacional i regional) i en totes les polítiques.

Per a aconseguir-ho, l’estratègia identifica cinc àmbits d’actuació prioritaris: accés a la terra, finançament, capacitats, un bon nivell de vida en les zones rurals i suport a la successió. Cada aspecte s’aborda a través d’iniciatives emblemàtiques específiques, entre les quals es troben:

• Proposta d’un «paquet de benvinguda» obligatori de mesures per als jóvens agricultors en la pròxima PAC per a facilitar l’accés a la professió a través d’un paquet global d’intervencions, que inclourà un import a tant alçat de fins a 300 000 euros per a l’establiment;
• Una millor orientació dels fons en favor dels jóvens agricultors;
• Una col·laboració amb el *BEI per a desenrotllar sistemes de garantia o de bonificacions d’interessos per a facilitar l’accés al finançament;
• La creació d’un observatori europeu de les terres agrícoles per a millorar la transparència de les transaccions de terres, ajudar els agricultors a accedir als terrenys disponibles, donar suport a la successió en les explotacions agrícoles, fonamentar l’elaboració de polítiques i previndre l’especulació sobre les terres, facilitant als nous agricultors l’inici de la seua activitat;
• La integració en el Semestre Europeu d’aspectes pertinents relatius al relleu generacional pel que fa a la successió, així com la integració de les reformes en matèria de pensions, jubilació i transferència d’explotacions agrícoles en els marcs estratègics nacionals, per a facilitar la successió oportuna i la mobilitat de la propietat rural;
• Inclusió dels jóvens agricultors en el programa «Erasmus per a Jóvens Emprenedors» perquè puguen aprendre bones pràctiques agrícoles a l’estranger o diversificar els seus ingressos aprenent d’altres sectors;
• Promoció d’unes bones condicions de vida en les zones rurals, secundant al mateix temps el desenrotllament local i la participació dels jóvens i les dones;
• Cofinançament de servicis de substitució en les explotacions agrícoles que permeten als agricultors gaudir de baixes per malaltia, permisos de maternitat o paternitat o vacacions, i millorar així l’equilibri entre la vida professional i la vida privada.

L’estratègia està dissenyada per a aplicar-se a múltiples nivells interconnectats: a través de la PAC actual i futura, les polítiques complementàries de la UE, les accions dirigides pels països de la UE en àmbits com l’accés a la terra, la fiscalitat, l’educació i les pensions, i les iniciatives de les parts interessades.

Per a superar estes barreres es requerix un fort compromís nacional i regional que garantisca un impacte efectiu. El Comissari d’Agricultura i Alimentació, Christophe Hansen, ha destacat després de la presentació de la Comunicació que “la nostra seguretat alimentària i el futur de les nostres comunitats rurals depenen de la pròxima generació. Hui, convertim el suport als jóvens agricultors i als nous agricultors en una prioritat política. Volem que tots els jóvens que somien amb dedicar-se a l’agricultura vegen una possibilitat real de futur, amb menys obstacles i un major suport. Esta és la raó per la qual, entre altres coses, demanem a tots els Estats membres que actuen amb estratègies nacionals concretes i inversions reals. Es tracta d’eliminar barreres i crear oportunitats per a garantir que l’agricultura continue sent una opció professional viable i atractiva”.

Un greu problema per al futur de l’agricultura i les zones rurals

El sector agrícola a Europa envellix més ràpidament que altres sectors. En l’actualitat, l’edat mitjana d’un agricultor a la UE és de 57 anys, i només el 12% té menys de 40 anys (pel que podria considerar-se com a jove agricultor). Este desequilibri amenaça la seguretat alimentària a llarg termini, l’autonomia estratègica de la UE en la producció d’aliments i la sostenibilitat dels paisatges agrícoles europeus.

En les zones rurals també hi ha cada vegada menys jóvens: entre 2013 i 2019, el nombre de jóvens d’entre 15 i 24 anys en les zones rurals de la UE-28 va disminuir de 3,6 milions a 1,9 milions, mentres que el de jóvens d’entre 25 i 29 anys va passar de 6,9 milions a 5,9 milions.

Mentres que la majoria dels agricultors de major edat són propietaris de les seues terres, les generacions més jóvens sovint han d’acontentar-se amb ser arrendatàries, amb al voltant de 15 milions d’hectàrees arrendades, enfront de 10 milions en propietat. L’accés a la terra, a crèdits assequibles i les competències essencials continuen sent obstacles importants per als jóvens agricultors. En 2022, els jóvens agricultors de la UE-27 es van enfrontar a un dèficit de finançament de 14 100 milions EUR, és a dir, el 22% del dèficit total del sector.