Mila Oncina Bolufer és gerent de la Cooperativa Agrícola de Pego (Coopego). Vinculada laboralment des de fa 30 anys a Coopego, va prendre el relleu en la gerència d’una altra dona, Teresa Morell Frau, després d’haver passat per diferents càrrecs i llocs de responsabilitat en la seua estructura.

La Cooperativa Agrícola de Pego compta amb prop de 1.600 persones associades, de les quals un 33% són dones. El seu Consell Rector, format per 14 persones, compta amb 3 dones. A nivell de Gerència i de mandos intermedis, les dones tenen també una presència destacada i una participació activa, la qual cosa va valdre perquè en 2016 Coopego rebera el Premi Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya en la categoria d’Igualtat d’Oportunitats. Es tracta d’una cooperativa que produïx fruites

En esta entrevista, Mila ens explica la seua trajectòria en la cooperativa, el seu accés al càrrec de gerent, la naturalitat amb la qual s’aborda la Igualtat d’Oportunitats a Pego i la seua visió de la situació existent en altres empreses, entre altres aspectes.

P: En quin moment et vas incorporar a la cooperativa de Pego i quin ha sigut el teu recorregut des d’eixe moment?

R: Vaig entrar en la cooperativa l’any 1992. Es va fer una selecció i vaig entrar en la bàscula. Portava el tema de les entrades, la bàscula, parcel·les, altes de soci, inspeccions, llistats… Va haver-hi un moment en què un company que havia entrat alhora que jo va deixar el treball. Ell estava en Comptabilitat i em van donar l’oportunitat a mi en el seu lloc. Vaig entrar en Comptabilitat, van passar uns anys i vaig arribar a ser Directora d’Administració. Després, Tere *Morell, l’anterior Gerent, es va prejubilar, i ara ocupe jo el seu lloc.

P: La cooperativa de Pego t’ha donat l’oportunitat de desenrotllar una carrera professional, amb un desenrotllament i promoció evident a partir dels mèrits demostrats.

R: Efectivament, he passat per diversos llocs de treball relacionats amb Administració en la secció hortofructícola i això m’ha portat fins a aci.

P: Pego és un model per a moltes altres cooperatives, i de fet ha sigut reconeguda amb un Premi d’Igualtat d’Oportunitats de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya. Una de les coses que crida l’atenció del vostre model quan parleu sobre ell o el presenteu a algú alié a la cooperativa és que per a vosaltres és completament natural.

R: Sí. Moltes vegades, quan fem reunions d’Igualtat, em quede sorpresa per coses que comenten les companyes que participen en elles. Nosaltres sempre hem tingut este model. Quan vaig tindre als meus fills, vaig tindre facilitats per a portar-los al col·legi, al metge… Mai m’han dit res i sempre he tingut flexibilitat en l’horari. Per això ho trobe normal i em sorprén que en altres llocs eixa flexibilitat no existisca.

P: Més enllà de la sorpresa que pot provocar des de la teua experiència, quina sensació et deixa eixa situació existent en altres empreses?

R: Em sent orgullosa de treballar on estic i de veure que és una empresa que és moderna en este aspecte, que és flexible. M’agradaria que altres empreses s’adonaren que amb eixa flexibilitat, el que aconseguixes és que la gent estiga treballant a gust, i això és un valor molt important: tindre al treballador, que és una peça molt important, content.

P: Però com diem, la situació d’altres empreses no és com la de Pego i les dones no tenen presència en la seua base social, a més d’escassa participació en els seus òrgans de gestió i direcció.

R: A vegades, sembla que visquem en un món a part: tenim dones en el Consell Rector, a la nostra Assemblees venen moltes dones perquè tenim moltes sòcies, tant de la secció hortofructícola com de la de crèdit o de subministraments. La veritat és que moltes cooperatives haurien de veure que les dones tenen moltes coses que dir i necessitarien escoltar-les.

P: Formes part de la Comissió d’Igualtat impulsada per Cooperatives Agro-alimentàries, en la qual hi ha dones amb diferent perfils professionals i càrrecs. Com valores la iniciativa? Què pot eixir d’ací?

R: Es poden aconseguir moltes coses. Hi ha molts punts de vista i en posar-los tots junts es poden aconseguir moltes coses positives.

P: Què hauria de reclamar-li el sector a les Administracions o que haurien de fer per iniciativa pròpia per a aconseguir que hi haja més dones en el sector, amb el protagonisme i participació que mereixen?

R: Són diverses coses i caldria pensar-les amb calma. Una cosa important és que les Administracions han de ser sensibles davant el fet que cada empresa és un món, amb una manera de treballar, uns ritmes, unes activitats. Fins i tot en qüestions positives, com la normativa sobre implantació de Plans d’Igualtat. Hi ha altres temes en els quals s’ha avançat, com a formació dona, perquè hi ha cursos gratuïts disponible en la web del Ministeri, per exemple.