El sector escenifica els productes agraris castigats per la competència deslleial de Mercosur i un Palleter declara la guerra a la Comissió Europea

La ciutat de València va protagonitzar hui una de les mobilitzacions més multitudinàries esdevingudes en el ‘superjueves’ del camp espanyol, amb una trentena de protestes en tota Espanya contra les polítiques agràries de la Unió Europea. Més de 2.000 agricultors i 200 tractors van assistir des de diferents comarques a una manifestació convocada per les organitzacions professionals agràries de la Comunitat Valenciana -l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja), LA UNIÓ Llauradora i Ramadera, la Coordinadora Camperola del País Valencià (CCPV-COAG) i la Unió de Xicotets Agricultors i Ramaders (UPA-PV)-, amb el suport de Cooperatives Agro-alimentàries de la Comunitat Valenciana i altres entitats socials i empresarials, en la qual el conjunt del sector agrari va rebutjar els acords comercials sense reciprocitat -com el tractat de Mercosur- i les polítiques que està duent a terme la Unió Europea i van reclamar “un futur digne per al camp i la sobirania alimentària”.

Dos caravanes de tractors van arribar a la capital del Túria des de La Ribera Baixa (la ruta va tindre parades a Cullera, Sueca, Sollana, El Romaní, Silla i Sedaví) i L’Horta Sud (amb punt de concentració a Meliana i travessant Almàssera i Tavernes Blanques). Tant els tractors com les persones van confluir enfront de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), en l’avinguda Blasco Ibáñez, provocant problemes de trànsit en algunes de les principals entrades i vies de la ciutat.

Els dirigents agraris van exigir davant la CHJ, organisme dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica, el pagament d’una indemnització justa i suficient per a compensar la usurpació de la propietat d’aquelles parcel·les arrasades per la DANA que passaran a Domini Públic Hidràulic (*DPH). També van exigir més recursos hídrics per a garantir una producció estable i de qualitat, agilitzar les obres de reconstrucció i posar en marxa les infraestructures hidràuliques que esta riuada ha evidenciat que són necessàries.

Durant el recorregut, el sector va escenificar amb disfresses i pancartes els productes agraris valencians castigats per la competència deslleial de l’acord amb Mercosur: taronges que van criticar “el suc del Brasil acabat d’esprémer des de 8.000 quilòmetres”, paquets d’arròs que van denunciar “les matèries fitosanitàries que estan prohibides en l’Albufera però sí que es permeten als arrossos de l’Uruguai”, vaques europees en contraposició amb “vaques hormonadas de l’Argentina” i apicultors que van alertar de l’entrada sense aranzel de “mels de menor qualitat i baix cost”.

A les Torres de Serrans, un agricultor, Gabriel Matos, president de la comunitat de regants del riu Alcoi, va pronunciar en nom del sector un discurs recreant la figura del Palleter “per a declarar la guerra a la Comissió Europea, per atacar als agricultors, imposar un Pacte Verd d’esquena al camp i posar en perill la nostra sobirania alimentària”.

La marxa va finalitzar a les portes de la Delegació del Govern, on els dirigents de CCPV-COAG, UPA-PV, LA LA UNIÓ i AVA-Asaja van llançar productes agraris en crisis i van dirigir discursos contra els acords comercials de la Unió Europea firmats sense reciprocitat, les retallades de la Política Agrícola Comuna (PAC), l’excés de burocràcia i les polítiques que amenacen el futur del camp i de l’alimentació europea.

En primer lloc, van rebutjar la proposta actual de l’acord comercial de la UE amb Mercosur, exigint un estudi d’impacte sobre el sector agrari objectiu i creïble, reciprocitat, clàusules de salvaguarda verdaderament eficaces i complementarietat amb la producció europea. En la mateixa línia, van sol·licitar revisar tots els acords vigents i futurs amb tercers països, especialment amb Egipte, Turquia, el Marroc i Sud-àfrica.

El sector també es va oposar a la proposta de la Comissió Europea sobre el Marc Financer Plurianual (MFP) i la PAC post-2027, que contempla la integració de la PAC en un fons únic, desmantellant la seua especificitat històrica; una retallada del 22% del pressupost; l’eliminació dels dos pilars tradicionals de la PAC; un augment de la complexitat administrativa; i la tendència a una renacionalització dels fons.

Una altra reivindicació reiterada va ser la simplificació, seguretat jurídica i la posada en marxa de regulacions més adaptades a la realitat agrària que no impliquen una pèrdua de competitivitat; la voluntarietat indefinida del quadern digital d’explotació; i reorientar les polítiques del Govern espanyol prioritzant l’agricultura sobre les normatives mediambientals, sempre basades en criteris científics. Al respecte, van demanar reemplaçar la Llei de Restauració de la Naturalesa, que establix més limitacions a l’activitat, per una Llei de Restauració de l’Agricultura.

Entre les mesures sol·licitades igualment van destacar intensificar i harmonitzar els controls fitosanitaris de plagues i malalties en els ports d’entrada, inspeccions en origen, extensió i rigorositat del tractament en fred i, en cas d’excessius incompliments, la suspensió de les exportacions a la UE; una nova política hidrològica que contemple la construcció d’infraestructures per a emmagatzemar i distribuir aigua, així com un redimensionament dels cabals ecològics i una aposta per la reutilització de les aigües depurades; millorar les assegurances agràries per a cobrir tots els riscos de clima i fauna salvatge; i impulsar les autoritzacions excepcionals de fitosanitaris que no compten amb alternatives eficaces en la lluita contra plagues i malalties vegetals.

Finalment, les organitzacions agràries van coincidir a demanar una Llei Emergència per danys de fauna salvatge; adaptar la Reforma Laboral a les necessitats de les campanyes agràries; actualitzar els mòduls de l’IRPF agrari; i revisar el Codi Penal i augmentar els recursos per a millorar la lluita contra els robatoris.