David Carot és jove agricultor, president de la Cooperativa de Viver i membre de la Comissió de Joves de Cooperatives Agro-alimentàries de la Comunitat Valenciana

David Carot té 40 anys. Des de fa 15 anys es dedica de manera professional a l’agricultura en la zona de l’Alt Palància. Des de 2018, és president de la Cooperativa Oleícola Serrana del Palància (Cooperativa de Viver). És un dels membres de la Comissió de Joves constituïda per Cooperatives Agro-alimentàries de la Comunitat Valenciana.

P: Quan et vas incorporar al sector i de quina forma el vas fer?
R: El meu germà i jo ens vam fer joves agricultors en el 2006, amb les terres que teníem de la família. En el nostre cas, després de sis anys, per temes fiscals i de contractació laboral, creem una SAT. Tots els productes que genera la SAT venen a la Cooperativa de Viver, que s’encarrega de comercialitzar-los.

P: Com veus l’el futur de l’agricultura en la zona en la qual desenrotlles la teua activitat?
R: El que conec en esta comarca és que hi ha joves agricultors, però ara som menys que abans, perquè som els mateixos que comencem i ara estem en els 40 anys, i que és difícil trobar a un de 20. També crec que la gent madura més tard ara que abans i el pas el donarà més tard, o almenys això espere.

“L’Administració no ens ha de donar una bossa amb diners per a acontentar-nos, si no que en la cadena cal donar-li valor al producte i que al final el benefici de l’agricultor siga superior a la renda que està aconseguint hui dia”

P: Què li diries a una persona que tinga interés a començar a dedicar-se a l’activitat agrària?
R: El que mostre interés a ser jove agricultor, que ho faça. Si li agrada i no li farà mal el treball, que el faça. Que no espere una gran rendibilitat a curt termini, però es pot fer, fins i tot amb els seus hàndicaps i els seus problemes. És clar que és molt complicat fer-te jove agricultor del no-res, perquè l’adquisició de terres, al preu al qual estan i al qual s’embene el producte, fa que els valors no quadren, si no tens la possibilitat d’arrendar alguna terra o agafar terres de familiars que te les puguen prestar. Però una vegada tens la terra per a treballar, jo crec que no cal desanimar a ningú: amb il·lusió i amb ganes, es pot tirar avant. Sobretot, és molt important no voler caminar a soles: fer un projecte cooperatiu, estar integrat en una cooperativa que et puga defendre. Amb això i amb ganes de treballar, es poden fer coses.

P: Què opines del suport actual de l’Administració als i les joves que volen dedicar-se professionalment al sector agrari?
R: Crec que l’Administració ens hauria de secundar molt més, sobretot quan algú vol fer el pas si es fes agricultor. Després, i és la meua manera de pensar, cal ajudar a qui ho necessita per algun motiu, no sols donar ajudes o subvencions sense més, perquè això al final no arriba a cap costat. En el moment en què hages acabat de ser jove agricultor, després de 10 anys per exemple, i en l’onzé any fas el que vols, t’has emportat les subvencions i has deixat d’estar en sector. Això no ens conduïx a cap costat. Cal ancorar a les persones en el territori i que siga un treball per a tota la vida, com és per a la majoria als quals ens agrada això. Per a això, l’Administració ha de treballar més en qüestions de venda i en l’equilibri de la cadena que en ajudes directes.

P: En qualsevol cas, els problemes d’incorporació de joves agricultors i agricultores s’agreugen amb els problemes estructurals del sector…
R: Hui dia, sabem que la vida és cara, i que tothom vol tindre el dia 1 la seua nòmina en el banc. L’agricultura no et permet això moltes vegades, perquè et pot vindre un desastre climatològic com una pedra o una gelada i eixe any no tindre els beneficis que un esperava. Per això deia que l’Administració no ens ha de donar una bossa amb diners per a acontentar-nos, si no que en la cadena cal donar-li valor al producte i que al final el benefici de l’agricultor siga superior a la renda que està aconseguint hui dia.

P: Parlaves de la importància dels projectes cooperatius per a afavorir la incorporació de joves. Les Iniciatives de Gestió en Comú (IGC) poden ser un camí per a això?
R: La IGC ha de ser un instrument que permeta a la cooperativa acaparar unes certes hectàrees, modernitzar-les, i quan puga vindre un jove agricultor que no tinga bastant terra per a viure d’això, se’ls pot deixar treballar eixes terres que ja estan en producció, amb models que hem estudiat, en els quals es repartix un percentatge per a l’agricultor i un xicotet percentatge per a la cooperativa, i sempre que els productes acaben en la cooperativa, com ha de ser. Ha de ser una simbiosi entre cooperativa i agricultor, però en la qual el que millor parat isca siga l’agricultor o agricultora, perquè té la possibilitat de tindre eixes terres i la cooperativa les pot cedir, amb cultius modernitzats, adaptats per a recol·lecció mecanitzada i altra.

P: Amb eixe model, la terra no deixa estar cultivada i la cooperativa garantix la seua capacitat productiva i el relleu generacional
R: Exactament. Per a començar, la terra no s’abandonarà o semiabandonarà, que a vegades no està totalment abandonada, però quasi. Donarem l’oportunitat a un jove agricultor a instal·lar-se en este sector i la cooperativa es garantix que tindrà producció per a un llarg període de temps.

P: Des de la identificació de la necessitat del relleu generacional com un problema clau del sector, Federació treballa a aportar propostes i solucions. Recentment ha constituït de manera formal una Comissió de joves. Què et sembla la iniciativa?
R: La Comissió de Joves que ha creat Cooperatives Agro-alimentàries serà important, perquè al cap i a la fi posarem en el punt de mira els problemes de relleu en el camp i a partir de aci, buscar solucions, i instar les Administracions que les busquen, perquè entre tots les aconseguim posar en marxa. És important que sàpien els problemes que tenim, les veritables raons per les quals no hi ha un relleu generacional.