Les accions per a incentivar el consum de taronges i mandarines es desenvoluparan en els dos principals mercats, França i Alemanya, a partir de març de 2027

El passat 28 d’octubre, el Ministeri d’Agricultura va confirmar a Intercitrus formalment la selecció per part de la Comissió Europea (CE) de la proposta presentada per esta interprofessional per al programa de ‘Promoció de productes agrícoles per a 2026’ de la UE. La resolució satisfactòria d’este concurs permetrà a esta organització obtindre cofinançament de fins al 70% de les accions comercials, publicitàries, informatives i de sensibilització programades per a incentivar el consum de taronges i mandarines en els dos principals mercats exteriors del sector citrícola espanyol, França i Alemanya. Junts, tots dos destins van absorbir en 2025 aproximadament el 50% de les exportacions de clementines/mandarines i el 55% de les de taronges espanyoles. En total, les campanyes dissenyades suposaran una inversió de 6,33 milions d’euros durant els pròxim tres anys (2027-2029), dels quals la CE aportarà 4,43 milions i el propi sector (productors i operadors, al 50%) la resta. Les primeres actuacions en este sentit es produiran a França i a Alemanya a partir de març de 2027 i s’aniran desplegant durant el període citat.

La Interprofessional Citrícola Espanyola (Intercitrus) va convocar un concurs entre agències de publicitat al febrer i a l’abril va seleccionar, d’entre les cinc presentades, a ‘Somos Food Màrqueting’. La campanya triada té per lema ‘So close, so good’ (que, en castellà, es traduiria com ‘Tan a prop, tan bo’). Es va triar com a eslògan este joc de paraules, amb una expressió tan anglesa, perquè es va jutjar que posa en valor i sap conjugar el millor de l’oferta espanyola. “So close’, perquè la proximitat és una garantia científica verificable: en menys de 72 hores les nostres taronges i mandarines arriben des de l’arbre fins al prestatge gal o germànic i ‘so good’, perquè cada peça de fruita fresca europea és salut, sabor i plaer diari, ocupant el lloc que li correspon en la piràmide alimentosa”, explica referent a això qui, des del passat 21 d’octubre, és la nova presidenta de l’entitat, Inmaculada Sanfeliu.

Però este claim i les accions publicitàries i d’imatge reputacional que ho acompanyaran transmetran una altra idea subjacent clau. “Més enllà de poder arribar abans al lineal del supermercat i fer-lo en les millors condicions de qualitat i seguretat alimentària, transmetrem la idea, el principi més prompte, de sobirania alimentària europea, entés com la capacitat de la UE per a mantindre el seu model de producció i garantir que els seus consumidors puguen triar, de forma informada, la qual cosa posen en la seua cistella”, afig Sanfeliu. “Les nostres taronges, clementines i mandarines han d’exercir com a ambaixadors naturals d’este model europeu”, conclou.

Extensió de norma i recaptació

Com es recordarà, la històrica extensió de norma amb la qual Intercitrus va recobrar la seua activitat reguladora va ser arreplegada pel BOE del 24 de febrer de 2026. En virtut d’esta publicació, l’acord previ aconseguit per unanimitat de tots els col·legis de la interprofessional, al juny de 2025, s’aconseguia estendre al conjunt del sector espanyol de la taronja i la mandarina. I, per a dotar de mitjans econòmics a la interprofessional per a executar accions prioritzades com molt necessàries per a este sector, es va pactar llavors establir sengles aportacions del citricultor i el comercialitzador de 0,0006 euros/Kg, o cosa que és el mateix, de 60 cèntims d’euro per tona comercialitzada. El repartiment d’este esforç al 50% per cada una de les dos parts implicades en la primera operació de compravenda en camp, sumaria perquè una recaptació de 1,20 euros/tona.

Esta aportació paritària venedor/comprador es ve aplicant des del 25 de febrer d’enguany a totes les primeres operacions de compravenda de taronges i mandarines que les seues entregues de fruita s’hagen produït a partir d’eixa data. Intercitrus ha emés circulars, redactat documents aclaridors i promogut un webseminar per a resoldre els dubtes referent a això. És més, és una prioritat de la interprofessional evitar possibles situacions d’incompliment de l’aportació obligatòria per a aconseguir així una recaptació efectiva, segons els acords i les previsions ja realitzades. En tals aclariments s’especifica que eixa retenció, en el cas del citricultor, ha d’aplicar-se i reflectir-se en la factura de compravenda o document equivalent. En el cas de l’operador, s’especifica també que tal idèntica aportació ha d’estendre’s a tots els quilos de fruita que accedixen al magatzem de confecció, els que figuren en el corresponent albarà d’entrada. Només s’establix una excepció a esta norma: els quilos venuts directament pel productor a la indústria, els que van directes des del camp a la planta de transformació en sucs (comunament anomenada ‘peladora’)

I+D

Només així es podran executar, no sols les accions promocionals ara confirmades, sinó les noves inversions en I+D que els representants nacionals del conjunt del sector van jutjar com a necessàries. Les línies d’investigació i desenrotllament arreplegades també en la memòria de l’extensió de norma i que ara s’implementaran arrepleguen un programa amb el qual avançar a través de l’edició genètica en l’obtenció de varietats i patrons tolerants/resistents al Huanglong-bing (HLB), la malaltia més letal de la citricultura mundial, així com per a la millora varietal, per exemple, per a l’obtenció de noves mandarines sense llavors. Es tracta d’una prometedora línia d’actuació que, a més, recentment va ser impulsada per la pròpia CE, que al juliol va regular les Noves Tècniques Genòmiques, entre les quals es troba el desenrotllament del CRISPR. Al costat d’això i enfront de la restricció creixent en l’ús de fitosanitaris, es van aprovar accions per a reforçar la Gestió Integrada de plagues (la que reduïx a la mínima expressió el recurs a estos productes) i la col·laboració amb els programes de vigilància fitosanitària de les comunitats autònomes que són productores de cítrics per a millorar la detecció precoç d’organismes de quarantena.